“Per gestionar la gelosia hem d’entendre que som mamífers i deixar de comparar”

(Aquesta és la crònica realitzada per Escena Familiar de la trobada realitzada el passat 10 de gener a la Biblioteca Vapor Badia)

Com ens sentiríem si a l’arribar a casa trobéssim la nostra parella amb una altra persona? I si ens digués que l’hem d’acceptar, que l’amor és multiplica i que ens hem d’estimar? Fàcil no seria, oi? Doncs això és la gelosia.

El tema centra bona part de les preocupacions de moltes famílies quan apareix un germanet o una germaneta i cal gestionar les emocions d’uns i d’altres, mentre se sobreviu a una vida accelerada que cada cop deixa menys espai per a sentir i per a empatitzar. Aquest és precisament el missatge i el punt de partida de la xarrada titulada “A qui estimes més?” que la psicòloga Celeste Vaiana va oferir el passat 10 de gener a la Biblioteca Vapor Badia de Sabadell.

Per “exprimir” al màxim les obres que programa, La Sala de Sabadell ofereix xarrades que donen eines a les famílies per reflexionar, conversar i afrontar temes. L’excusa per parlar de gelosia és l’obra de teatre que aquest 20 de gener es representa a La Sala, ‘El rei de casa’, tot un clàssic dels Farrés Brothers, que narra com un germà gran vol “destronar” el petit i troba altres reis que estan disposats a fer el que calgui per tornar a manar.

“El segon fill guanya una família al complet, però el primer ha d’elaborar un dol i gestionar la pèrdua del vincle que fins ara el sostenia, que és la mare”, comença Celeste Vaiana. Bé, no, el començament per entendre què vol dir la gelosia i com es pot gestionar és més bàsic encara: “som mamífers”. Això marca tot el nostre comportament i cal que ho tinguem molt en compte si volem entendre el que passa en el període de criança. “El primer que sap que la mare torna a estar embarassada és l’infant que fins llavors era fill únic” -diu Vaiana-. “És el que més en contacte està amb la natura i ho sap. D’altra banda, com a mamífera que és, la mare necessita automàticament cuidar de la cria, més enllà de les altres que ja han nascut”, insisteix la psicòloga especialista en criança i educació. Així que tot plegat és molt instintiu. En el tercer trimestre de l’embaràs, l’infant que fins ara era fill o filla única, “comença a manifestar coses rares”. “En les persones adultes és diferent, però els nadons no reflexionen sobre si tenen gelos o no. Perceben que alguna cosa ha canviat en relació amb ells. I es comencen a fer preguntes”. Davant de reaccions estrictament emocionals, que no passen pel sedàs de la raó perquè els infants no poden teoritzar encara sobre què els està succeint, és important que pensem com rep el germà o la germana gran la criatura que arriba. “Com miraríeu l’amant que està amb la vostra parella al llit? Per molt que ens diguessin que hi ha amor per tothom, que ens poden estimar igual, qui ho encaixa?”, subratlla Celeste Vaiana entre els riures generals del públic. Un cop ha nascut la criatura, poden arribar preguntes com per exemple “Quan se’n va?” I és que els infants -sobretot si són molt petits- no poden entendre què significa l’arribada d’un germanet o una germaneta. I això, cal explicar-ho des de les emocions, no des de les explicacions teòriques.

La psicopedagoga argentina Laura Guttman assegura que som els pares i mares els qui polaritzem la relació entre germans. Celeste Vaiana cita aquesta experta en família i criança per posar sobre la t

aula una altra de les claus per entendre i treballar la gelosia: “Funcionem per polaritat: si això és negre, això altre és blanc; si això és bo, això altre és dolent. La polaritat ens permet discernir alguna cosa a través d’allò que no és”. I és que durant l’embaràs ja comencem a comparar: aquest fill o filla es mou més que l’anterior, pesa menys, em fa més mal… “És irremeiable”, diu Vaiana. Però això comporta conseqüències sobre la pròpia percepció dels infants. “Si un d’ells és bo i tranquil, què és l’altre? Hem de vigilar molt perquè la criatura trobarà el seu lloc a través del discurs matern, que és el més important. La mirada de la mare s’instal·la”. Si polaritzem i diem que un dels f

ills és tranquil, estem etiquetant l’altre com el trapella, el mogut. I així serà, perquè assumirà aquesta etiqueta i respondrà a ella. “Som etiquetadors permanents. És terrible. Condemnem l’altre si diem que és així i ja està. Però és difícil perquè és inconscient”.

Cal tenir molt present que “el que vivim en el si de la família determina el que serem en el futur, per això, influeix tant el que vivim en la infància. El concepte, la relació de germandat s’hereta”, assegura Celeste Vaiana. No vol dir que haguem de reproduir el que haguem viscut, però sí serà determinant i davant d’això, només queda posar-hi consciència. Vaiana posa un exemple: “Les baralles que es produeixen entre germans per l’herència dels pares no és res més que la gelosia portada a l’extrem. Aquests germans no es barallen per diners, sinó per qui s’emporta el carinyo de la mare”.

Així doncs, som mamífers i no podem evitar entrendre la realitat -i les persones- a través de la comparació. Què podem fer, llavors, per gestionar bé la gelosia? “Deixar de polaritzar”, diu taxativa aquesta psicòloga. Ni més ni menys. “Sense jutjar-nos. Som els millors pares i mares. Si no comprenem que la criança és un exercici constant d’assaig-error, és que no entenem res.” Així, amb comprensió també cap a les emocions de pares i mares, és important ampliar la mirada i oferir especial atenció al germà o la germana gran. Cal subratllar tot allò positiu que en les comparacions que fem sense adonar-nos pot quedar amagat o silenciat. “Cal posar llum en qui estem projectant l’ombra -diu Vaiana- i enfocar tot el que fa bé”. No podem oblidar que el gran o la gran estan en un procés de dol. “Cal afrontar-ho sense por i tenir en compte que és important c

uidar de la salut mental de tota la família. El malestar s’instal·la a casa per a que canviï alguna cosa, per a que mirem què passa i si res canvia, insistirà”, explica Celeste Vaiana. Així, l’atenció especial cap al germà o la germana que senti gelos és important: “Cal intentar arribar al cor de l’infant per a que rebi el confort que necessita, per a que es relaxi i per a que comenci a estimar al seu germanet o germaneta. És així quan començarà a comprendre”. Per aconseguir això, cal tenir molt present que l’infant no sap com expressar el que necessita. “Vol amor, però no sap com demanar-ho. Però si hi posem tota la nostra disponibilitat i li preguntem ‘què necessita’ ens estarem atansant”. Una altra eina per reforçar la identitat i l’autoestima del germà o germana gran és destacar-ne els beneficis d’aquesta condició. No anirà malament, doncs, fer alguna cosa amb ell/a sense el petit o la petita.

“Hem de deixar de parlar tant i observar més”, insisteix la psicòloga: “Hem de deixar que siguin els infants els qui demostren qui són, què els hi agrada. Actualment, estem tan cansats que el que volem en realitat quan arribem a casa és que s’adormin. Però també gaudim de les experiències familiars nutritives i això és el que hem de propiciar”, va tancant Vaiana. I és que aquesta experta en criança i educació insisteix que no podem cuidar dels nostres fills i filles si no ens cuidem les persones adultes. Cal que prenguem consciència de la nostra vida, de l’acceleració que portem, de tot el que s’interposa en el temps que passem amb les nostres criatures. I cal que tinguem l’actitud i el temps per deixar que siguin infants. D’aquesta manera, podrem “començar a comunicar, a posar llum, a compartir el que sentim per tal que uns i altres ens comprenguem i ens coneguem”.

La gelosia és, en definitiva, només un aspecte de la convivència familiar. Les emocions, com millor es gestionen és des d’una mirada de comprensió, tant cap a la canalla com cap a les persones adultes que formen part d’aquesta família. Ànims, doncs. La criança és tota una aventura.