Emocions, cervell i arts escèniques

Entendre com funciona el cervell no és gens fàcil. I explicar com funciona, encara menys. Però el doctor en Biologia i professor de genètica a la Universitat de Barcelona David Bueno ho aconsegueix.

Bueno va participar en la presentació de la nova temporada 2018/19 de LaSala a la Biblioteca Vapor Badia, el passat dimecres 27 de juny a Sabadell. La seva directora, Eulàlia Ribera, va destacar les apostes contemporànies i que van un pas més enllà per a totes les franges d’edat. Uns adjectius aplicables des dels espectacles per als més petits fins al dels més grans; així com l’ampli programa d’activitats que s’organitzaran al voltant de cada espectacle.

I per la presentació de la temporada, ens preguntem: Com influeixen les arts en el desenvolupament neuronal dels infants?

David Bueno explica que fa anys que s’han desenvolupat tècniques que permeten fer seguiment de quines zones del cervell s’activen en qualsevol activitat. Així doncs, es pot saber quines són les millors etapes per segons quins aprenentatges, o de quina manera el cervell és més receptiu a incorporar coneixements. I apunta que entre els 0 i els 3 anys es fan moltes connexions a la part superficial del cervell. Això implica que el cervell incorpora tots els condicionants de l’ambient que envolta l’infant. La memòria no està desenvolupada, però sí que els infants interioritzen l’ambient.

Bueno plantejava aquestes preguntes:

“Com s’activa més el cervell? Quan aprenem a multiplicar o quan escoltem música relaxadament?”
“Quan aprenem més? Quan estem sols o quan ho fem acompanyats?”

Segur que podeu donar la resposta encertada. David Bueno remarca que “un cervell cultivat que juga, llegeix, discuteix -el verb discutir ben entès-, escolta música, mira art, fa art i va al teatre…  és un cervell actiu que pot arribar a tenir moltes connexions neuronals. I com més connexions, més riquesa mental. Com més estimulat, més connexions”.

Qualsevol activitat que impliqui estimular zones simultànies del cervell, ajuda a implementar les emocions i els aprenentatges. Hi ajuda l’estar amb altres persones; i l’educació artística. I és que “l’art és un llenguatge, és creatiu, és visual, és manipulació, necessita planificació i control executiu“.

Cervell i emocions

“Les emocions són crucials.  Quan un aprenentatge va lligat a una emoció el cervell el guarda bé. Si no hi ha una emoció lligada, ho oblidem. El cervell ho elimina“, i posa l’exemple del típic examen que ens podem passar estudiant durant setmanes o mesos i que un cop fet oblidem completament perquè no hi tenim cap interès o emoció.

Bueno subratlla que “qualsevol aprenentatge ha d’anar lligat a una emoció, i n’hi ha que són transversals per l’aprenentatge. Com l’alegria i sobretot la sorpresa. La sorpresa activa la nostra atenció, que és clau per aprendre. Estimula la motivació i ens recompensa amb plaer“.

I remarca que quan veiem un espectacle, “el vivim perquè els artistes ens fan viure emocions, les reconeixem. I les emocions s’encomanen (la tristesa, l’alegria, el pànic, la por…) i les podem experimentar a través d’aquells actors i aquella història. D’aquesta manera, aprenem a gestionar les emocions“.

Fotografies: ©Amaya Rodrigo – Escena Familiar