Notícies, març 2019

20 de març: Dia Mundial del Teatre Infantil i Juvenil

El 20 de març se celebra el Dia Mundial del Teatre per a la Infància i la Joventut 2019 i ASSITEJ (Associació internacional de teatre per a la infància i la joventut) vol celebrar-ho amb el missatge Porta un infant al teatre avui. La celebració arriba a més de 90 països que esperem poder compartir amb tots vosaltres.

Els missatges d’aquest any han estat escrits per la Jojo, d’11 anys, procedent d’Austràlia i la Joyee, de 8 anys, de l’Índia. Són les reflexions de dues nenes procedents de llocs molt diferents.

 

 

 

 

 

 

MISSATGE DE LA JOJO (11 ANYS)

Tinc 11 anys i sóc dislèxica. Sóc una persona que diu algunes paraulotes. Vull que la gent m’entengui com sóc. Vull ser part d’alguna cosa. Sóc una persona que vol canviar el món. Formo part del Partit dels Nens, que va dels nens i les idees i la política en un espectacle de teatre. Podria començar a canviar el món d’aquesta manera.

El teatre és important perquè explica històries. Les històries ensenyen a generacions i generacions de persones el que està passant. D’on vénen, per què són aquí i què fan aquí. Coses que hem de saber. Així podem entendre la gent i el que fan.El meu primer espectacle va ser en realitat un festival de música a Adelaide quan estava a la panxa de la meva mare. El primer espectacle de teatre que recordo va ser una òpera. Perquè la cosina d’en Roger és cantant d’òpera. En Roger era el meu avi.

M’encanta el teatre! Has de fer servir la imaginació, la teva pròpia imaginació, que és diferent a la dels altres. Aquest en què les coses són difícils de veure o no hi són, les has d’imaginar. O inventar. I llavors les pots veure clarament. Però la gent pot tenir una història o imatges diferents en el seu cap en comparació amb el que està al meu cap. Si no portes als nens al teatre, llavors el teatre s’acabarà. El teatre ensenya vides, cors i ànimes en acció. Si portés a un nen al teatre, a un nen petit, no li explicaria ni li diria res en el camí. Li deixaria que el veiés i que després m’ho expliqués.

Si em diguessin que no puc veure més teatre, m’entristiria, m’enfadaria. Si no hagués vist algunes de les coses que he vist en el teatre, no seria jo. I m’agrada com sóc.

 

MISSATGE DE LA JOYEE (8 ANYS)

Tot està relacionat amb el teatre. Vaig néixer en un lloc on el teatre era molt especial. A l’Índia. I encara que estava en un orfenat, sabia que el teatre era important allà. La meva mare és part del teatre. Jo sóc part del teatre. Formo part de House of Muchness, que és un tipus de teatre … fem espectacles. Tots els nens tenen dret a fer coses divertides, com a House of Muchness. També faig Bollywood perquè és d’on vinc.

Tot és teatre. És difícil d’explicar. No intentaria explicar-ho a algú que no ho entengués, simplement l’hi portaria, l’hi ensenyaria i així ho veuria ell mateix. El teatre ets tu. Tot el que fas és teatre. Tot el que t’envolta és teatre. Tu ets teatre. Tot el teu cos treballa juntament com en el teatre. Per fer un gran espectacle. I aquest espectacle és la teva vida.

Sense teatre no hi hauria imaginació. La gent no seria capaç de ser ella mateixa. Sense històries, tothom s’avorriria sempre. Estarien una mica tristos, no se sentirien gaire bé. Si no tens imaginació … bé, l’únic que pot arreglar això és el teatre. Et fa aprendre coses. Pot ensenyar-te coses sobre l’amor. Com es veu de diferents maneres. I com diferents persones que potser no saben si poden estimar-se … bé, doncs sí que poden. Si és una història realment bona, pot canviar-nos de veritat. El teatre és especial, és bo i és bonic. I hem de sentir tots els sentiments: si un espectacle ens fa sentir tristos, llavors també pot fer-nos sentir esperança … que alguna cosa bona pot passar després. I gairebé sempre passa.

 

MISSATGE DEL DIA MUNDIAL 2019 PER YVETTE HARDIE, PRESIDENTA D’ASSITEJ

Vivim en un món esquinçat per la divisió i la confrontació. Al nostre voltant, per tot arreu, trobem líders i estratègies amb l’objectiu d’enfrontar a les persones per motius de raça, idioma, cultura, fortuna, gènere, orientació sexual, lleialtats a una idea, pertinença … Gairebé tot el que ens fa humans ha estat utilitzat per algú per generar una major divisió i per construir murs més alts aixecats sobre la sospita i l’odi. D’aquesta manera, aparentment li hem donat l’esquena al concepte d’ubuntu, l’ètica africana que declara: “Sóc perquè ets” i “una persona és persona mitjançant les relacions amb altres persones”.

Què podem fer per revertir aquest dany que estem causant als nostres fills i filles i, de fet, a nosaltres mateixos?

Els nens i nenes necessiten poder gaudir de moments en comunitat on se’ls recordi el que compartim i on puguin apreciar les múltiples realitats del que significa ser humà. Necessiten espais en què explorar noves formes de pensament que desafiïn aquestes narratives de la confrontació, en els quals empatitzin amb els que més es diferencien d’ells mateixos. Necessiten experiències concretes de comunió, comunitàries, que els recordin l’alegria i la bellesa que el món ofereix.

ASSITEJ entén que el teatre proporciona múltiples vies d’accés a un major sentiment de vinculació amb els altres, i (el que és més important) amb nosaltres mateixos. Recentment, el New Victory Theater de Nova York va publicar els resultats de cinc anys d’estudi dels beneficis del teatre per a nens, nenes i joves. Una de les troballes més rellevants i inesperats és que l’exposició al teatre va oferir a aquests nens i nenes una major esperança en el futur. Els resultats es van contrastar en un grup de control on els qui no van ser van assistir a representacions teatrals i tallers en aquest mateix període i van manifestar una percepció més pessimista de les seves possibilitats futures en termes d’oportunitats d’estudi i de treball.

Per què és tan important l’esperança? L’esperança produeix energia positiva que es tradueix en confiança, força de voluntat, resistència i, finalment, en accions concretes per marcar una diferència en la vida pròpia i aliena. Tot infant necessita esperança.

Així doncs, comprometem-nos a portar a un nen, nena o jove al teatre avui i a reunir el suport necessari per garantir que tots els nens i nenes tinguin accés a les arts i al teatre, independentment de les seves circumstàncies personals i socials. I pel que fa als que treballem en el sector, comprometem-nos a proporcionar experiències de qualitat que suposin un canvi en la forma en què les generacions més joves perceben el món: fem-ho pel bé del món actual i pel futur.