Tanquem la temporada 18-19

maig 2019

LaSala, com a centre cultural per a les famílies, ha tancat la temporada havent assolit dos dels reptes que es va marcar en iniciar-la: ampliar la complicitat amb el públic i amb la ciutat i posant damunt la taula temes que generen debat a les famílies. La directora de LaSala, Eulàlia Ribera, defensa que “amb els nens i nenes podem parlar de tot, i s’ha fet una aposta per uns espectacles i unes activitats, com conferències i postfuncions, que obren moltes portes amb temàtiques d’actualitat del món, però també del seu procés de creixement personal”. 

Com deixem que agafin les estisores i tallin el cordó umbilical

març 2019

(Aquesta és la crònica realitzada per Escena Familiar de la trobada feta el passat 20 de març a la Biblioteca Vapor Badia)

A En Jan Totlifan s’explica la història d’un nen que mai pren la iniciativa de fer sol les coses perquè sempre, sempre, sempre li fan tot. L’Estaquirot Teatre porta a l’escenari amb els seus titelles la importància de fomentar l’autonomia dels infants, ja de ben petits. Podem veure aquesta obra recomanada a partir de 2 anys aquest diumenge 31 de març a La Sala Miguel Hernández de Sabadell. I podem aprofitar no només per parlar amb la canalla de la importància d’aprendre a fer les coses per un mateix, sinó també per reflexionar sobre com afrontem aquest tema. Deixem espai per a que els nostres fills i filles aprenguin a valer-se per ells mateixos? Quin exemple donem? Què ens fa por de deixar que pugin escales, que utilitzin les estisores o comencin a caminar? Hem de posar límits a l’autonomia? Quan hem d’intervenir per ajudar-los?

20 de març: Dia Mundial del Teatre Infantil i Juvenil

març 2019

El 20 de març se celebra el Dia Mundial del Teatre per a la Infància i la Joventut 2019 i ASSITEJ (Associació internacional de teatre per a la infància i la joventut) vol celebrar-ho amb el missatge Porta un infant al teatre avui. La celebració arriba a més de 90 països que esperem poder compartir amb tots vosaltres.

Els missatges d’aquest any han estat escrits per la Jojo, d’11 anys, procedent d’Austràlia i la Joyee, de 8 anys, de l’Índia. Són les reflexions de dues nenes procedents de llocs molt diferents.

 

Artur Roman: “Cal parlar de la mort amb els infants, evitar-ho no estalvia dolor”

febrer 2019

(Aquesta és la crònica realitzada per Escena Familiar de la trobada feta el passat 7 de febrer a la Biblioteca Vapor Badia)

 

Euria és un espectacle de dansa que parla de la pèrdua, del dol. En euskara, “euria” vol dir pluja, un fenomen que associem amb la tristor, les llàgrimes. Els paraigües, que serveixen per refugiar-nos, a vegades es trenquen, però també és cert que es poden reparar. Totes aquestes imatges, aquests conceptes s’entrellacen a través del moviment, del ball, en aquest espectacle delicat de Markeliñe per a tots els públics que podrem veure aquest dissabte 16 de febrer a LaSala Miguel Hernández de Sabadell. Serà també una bona oportunitat per afrontar un tema tan important com, molts cops, evitat en les converses amb les criatures: la mort. Precisament per això, des de La Sala, han decidit que Euria era una bona proposta per incloure al cicle Estirant el fil, una activitat que organitzen al llarg de tota la temporada i que relaciona un espectacle teatral amb una xarrada sobre un tema interessant en la criança i l’educació. Com que a Escena Familiar ens encanta anar al fons i aprofitar al màxim les oportunitats que ens dóna el teatre, vam anar a la xarrada ‘Com dir adéu per sempre’, que dijous passat va organitzar La Sala a la Biblioteca Vapor Badia amb Artur Roman, treballador social a Creu Roja i expert en situacions de catàstrofe.

“Per gestionar la gelosia hem d’entendre que som mamífers i deixar de comparar”

gener 2019

(Aquesta és la crònica realitzada per Escena Familiar de la trobada realitzada el passat 10 de gener a la Biblioteca Vapor Badia)


Com ens sentiríem si a l’arribar a casa trobéssim la nostra parella amb una altra persona?
 I si ens digués que l’hem d’acceptar, que l’amor és multiplica i que ens hem d’estimar? Fàcil no seria, oi? Doncs això és la gelosia.

El tema centra bona part de les preocupacions de moltes famílies quan apareix un germanet o una germaneta i cal gestionar les emocions d’uns i d’altres, mentre se sobreviu a una vida accelerada que cada cop deixa menys espai per a sentir i per a empatitzar. Aquest és precisament el missatge i el punt de partida de la xarrada titulada “A qui estimes més?” que la psicòloga Celeste Vaiana va oferir el passat 10 de gener a la Biblioteca Vapor Badia de Sabadell.

L’art és clau en l’educació del futur

desembre 2018

(Us traslladem el reportatge realitzat per Escena Familiar de les conferències i reflexions realitzades durant el Festival El Més Petit de Tots). 

“L’art té a veure amb la llibertat, la creació, la imaginació. Les competències i qualitats que es volen assolir a l’escola estan més properes a l’art que a l’educació tradicional”. Aquesta reflexió és el punt de partida -o d’arribada- de l’experiència d’Yvette Hardie, presidenta d’Assitej Internacional (Asociación de Teatro para la Infancia y la Juventud), que ha impulsat un programa d’implantació de les arts a les escoles sudafricanes amb resultats objectius especialment esperançadors. Per això, va ser la protagonista de la tercera ponència de les xarrades per a professionals Crossing Borders del festival El Més Petit de Tots d’enguany. El tema és tot un repte per a qualsevol país: “Quin és el paper que ha de tenir l’art a les nostres escoles?”

Els nadons ja són grans crítics musicals

desembre 2018

(Us traslladem el reportatge realitzat per Escena Familiar de les conferències i reflexions realitzades durant el Festival El Més Petit de Tots). 

L’oïda és el primer sentit que desenvolupem. Abans inclús de poder notar el tacte, olorar o veure, els éssers humans sentim. Fins i tot abans de néixer: a les 20 setmanes, el fetus respon al so i a les 24, té el sentit de l’oïda completament desenvolupat. Així que des de llavors, ho sent tot. Què sentim, com ho sentim, per què ens criden més l’atenció uns sons que uns altres, què passa quan cantem o per què els nadons poden reconèixer perfectament una peça musical ben interpretada d’una de baixa qualitat són preguntes que ha intentat respondre el festival El Més Petit de Tots en la segona xerrada de les jornades Crossing Borders per a professionals. En aquest segon article recollim les idees que es van posar sobre la taula en les tres intervencions dels diversos ponents que van aportar estudis fets al voltant de la importància de la música en el creixement dels nens i nenes, sobretot en la primera infància. Per exemple: que el violí no és el millor instrument per tocar als nadons, ja que el seu so especialment agut no és el més agradable per ells.

Noves tendències d’espectacles per a nadons?

desembre 2018

(Us traslladem el reportatge realitzat per Escena Familiar de les conferències i reflexions realitzades durant el Festival El Més Petit de Tots). 

El Festival El Més Petit de Tots no només serveix per a que les famílies descobreixin les possibilitats que ofereixen les arts escèniques per gaudir amb la canalla més petita, sinó que també són una oportunitat per als sectors professionals de debatre i posar-se al dia. Aquest és precisament l’objectiu de les jornades que va organitzar el festival a Sabadell el passat cap de setmana. Els debats al voltant de temes com les noves tendències de les arts escèniques per a la primera infància, el paper de l’art a les nostres escoles o bé els últims estudis sobre els beneficis que té la música en el creixement dels infants són temes que interessen a companyies i a responsables de programacions, però també al públic. Per això, amb aquest article, comencem una sèrie de tres escrits per reflectir tot el que es va posar sobre la taula el passat cap de setmana en les jornades anomenades Crossing Borders, amb protagonistes que van assistir des de diferents parts del món.

El Més Petit de Tots: creuant límits

octubre 2018

El festival d’arts escèniques per a espectadors entre 0 i 5 anys presentarà quinze companyies procedents de Catalunya, Bèlgica, Dinamarca, Finlàndia, França, Noruega, Sèrbia i Suècia. A més de catorze teatres d’onze ciutats catalanes, el festival s’estén a biblioteques, fàbriques de creació i d’altres espais amb tallers familiars relacionats amb les propostes artístiques del programa.

 

El festival aposta per artistes nacionals i internacionals pioners en les arts escèniques, que presentaran creacions dirigides al públic familiar molt singulars difícils de trobar en la programació habitual de les sales. Una quinzena de companyies en total participaran en l’edició d’enguany amb espectacles que combinen disciplines com la dansa, el teatre, la música, el circ o l’audiovisual, entre d’altres, sempre fent del joc una peça clau. En tots els casos es tracta de propostes innovadores en les quals els artistes juguen amb les sensacions del públic sobrepassant els límits, tant físics com de concepte, de l’escena.

Les companyies i espectacles internacionals acaparen bona part de la programació.

Una temporada per trencar tòpics

setembre 2018

La temporada 2018/19 de LaSala té l’objectiu de trencar tòpics, amb una vintena d’espectacles contemporanis, de companyies que aposten per la franja d’edat de 0 a 14 anys i també una programació d’activitats paral·leles que aporten valor afegit a cada espectacle. Una programació que a dia d’avui, ja té inscrits una mica més d’11.200 alumnes per als passis escolars.

L’equip de LaSala ha programat una temporada amb un denominador comú: plena d’emocions i amb la voluntat de trencar tòpics i demostrar que amb els nens, es pot parlar de tot.